Unir Déu i ciència és
barrejar aigua i oli? Tants criteris com
científics, però la majoria se situen en un extrem: o Déu és
l'explicació última de les incògnites de la vida o l'única veritat
sorgeix del mètode científic
Fa quatre anys, quan es va presentar el primer mapa del genoma humà,
l'aleshores president nord-americà, Bill Clinton, va afirmar: "Hem
descobert el llenguatge amb el qual Déu va crear la vida". Molts van
veure al darrere d'aquestes paraules el biòleg Francis Collins,
aleshores director del Projecte Genoma Humà, avui director dels
instituts de salut americans (NIH). Unir Déu i ciència és barrejar oli
amb aigua? N'hi ha que defensen la figura de Déu com a explicació
última de grans incògnites de la vida, com ara qui som i d'on venim. I
d'altres que veuen incompatible fer ciència i tenir fe i només creuen
en la veritat del mètode científic.
En els darrers anys ha sorgit un moviment de científics que
reivindiquen que Déu té un espai en la ciència. El mateix Collins i
altres científics han llançat una fundació per donar suport a l'estudi
de temes en què ciència i religió s'interrelacionen. El principal
conflicte és l'origen de la vida i de l'univers. Fins i tot el Vaticà
s'ha apropiat de l'argumentació dels científics i ha impulsat un
observatori, exposicions sobre l'univers i el llançament d'un portal en
biologia; els creacionistes s'han vestit de professors per difondre
l'anomenat "disseny intel·ligent", que als EUA ha entrat en moltes
escoles.
El posicionament religiós també es pot traduir en polítiques com
l'oposició a la recerca amb cèl·lules mare fins que Barak Obama va
arribar a la Casa Blanca. I incideix en l'opinió pública. Avui, segons
la National Science Foundation, el 45% dels americans creu que és
"certa" la frase "Els éssers humans, com els coneixem avui, es van
desenvolupar a partir d'altres espècies animals". A Europa, ho creu un
70% de la població. Només el 33% dels americans està d'acord amb
l'afirmació següent: "L'univers va començar amb una gran explosió".
Escèptics i ateus
També hi ha un moviment escèptic que argumenta científicament la
inexistència de Dèu. Aquest any l'astrofísic Stephen Hawkins va aixecar
polseguera manifestant al seu nou llibre que les evidències que avui
reuneix la física moderna fan que Déu no sigui necessari per explicar
l'origen de l'univers. Abans, el desaparegut Carl Sagan plantejava els
seus dubtes en un llibre seu: "Si Déu va crear l'univers, per què en va
deixar tan poques proves?". Un dels escèptics més cèlebres, conegut com
a divulgador amb llibres com El gen egoista, és l'etòleg
Richard Dawkins. Ha criticat els que intenten "jugar a les dues bandes"
i busquen en la ciència la justificació de les conviccions religioses,
mentre eviten respondre a qüestions claus sobre Déu: com va començar a
existir un ens d'aquesta magnitud? Com es comunica? On viu?
Preguntes a 5 científics
- 1. Creus en Déu?
- 2. Creus que és compatible creure en Déu i alhora creure
en el mètode científic com a aproximació a la veritat?
- 3. L'origen de la vida o de l'univers són temes que
encara susciten moltes incerteses científiques i moltes aproximacions
en l'àmbit de la teoria. Creus que la religió té realment l'explicació
última d'on venim?
David de Semir, genetista
- 1. No, i suposo que la raó prové de l'educació
que un rep de la família i de la influència de l'entorn. Molta gent
esdevé creient perquè els pares ho són o perquè forma part de la
cultura del país on ha nascut, però ni tan sols les persones religioses
es posen d'acord a creure en un déu únic tot poderós i creador per
diferències de pensament. Si Déu existís, per què hi ha diferents
religions? Ja ho sé... cadascú té el seu. La meva religió és el carpe
diem, viure la vida dia a dia al màxim possible sense preguntar-se
gaires coses, intentant entendre l'entorn que l'envolta però, al mateix
temps, organitzar-se el futur.
- 2. Veig difícil que hi hagi compatibilitat. No
crec que Déu tingui res a veure amb la creació de l'univers i sembla
que la física sí que hi pot donar respostes, encara que amb incerteses.
És cert que el mètode científic a vegades no ho pot explicat tot. No
penso que les creences religioses expliquin el perquè de les coses,
sincerament. Ara bé, una de les missions de l'Església és, d'una banda,
la cura dels malalts, i aquí sí que aplica en un principi el
coneixement científic, i de l'altra, l'avaluació de l'aplicació de
mètodes més humans en les pràctiques dels científics. Per això hi ha la
bioètica, necessària i present en àmbits com la medicina i la biologia.
- 3. Sí que és cert que els científics parlem de moltes
teories basant-nos en dades experimentals, però a vegades no
ho podem explicar tot i és aquí on potser l'Església sí que aprofita el
que és inexplicable per obrir-se pas. Clar, si la ciència no ho pot
demostrar, qui, doncs? Sobre l'origen de la vida, crec que Charles
Darwin va demostrar bastant clarament a L'origen de les espècies
no tan sols que totes les formes de vida actuals o extingides provenen
d'una o diverses formes de vida primitives –així doncs va excloure tot
ésser creador i la generació espontània–, sinó que explica a més els
agents causants de l'evolucionisme.
Eduard Salvador, astrofísic
- 1. Depèn del que s'entén per Déu. Si l'entenem
com "la raó de tot", diré que sí. Si parlem d'un ser superior,
antropomòrfic, amb sentiments (amor, rancúnia), impulsos (voluntat,
poder, perdó, càstig) i motivacions (justícia, caritat) com els humans,
la meva resposta és clarament que no.
- 2. Si es creu en un déu antropomòrfic, no és del tot
compatible. El que fa la gent en aquesta situació és intentar
separar les dues coses. Intenta fer allò de "donar al Cèsar el que és
del Cèsar i a Déu el que és de Déu". Ho trampeja com pot, sense fer-se
gaires preguntes. Però si es creu en una "raó de tot", aleshores no hi
ha cap incompatibilitat. De fet, el mètode científic és la forma més
eficaç d'apropar-nos de mica en mica a aquesta "veritat total". Som
limitats i no podrem arribar-hi mai de forma absoluta, però anar-s'hi
apropant ja està prou bé.
- 3. No. La religió té el seu origen en la consciència
que van adquirir els nostres avantpassats de les seves limitacions a
l'hora d'intentar donar resposta a preguntes com aquesta: d'on venim,
què fem aquí, per què morim, què hi ha després de la mort, etc. La
resposta que proposa la religió és en forma de principis indemostrables
en els quals es creu o no, i punt. De fet, la religió no només no
explica res, sinó que tradicionalment ha estat oposada, per motius
obvis, als avenços científics que ens permeten de mica en mica anar
contestant aquelles preguntes .
Roderic Guigó, bioinformàtic
- 1. No sé si Déu existeix. No hi puc creure, ni
deixar de creure-hi. M'agradaria que existís per una raó: hi ha gent
que ha fet tant de mal que mereix l'infern per a tota l'eternitat (en
Franco, per posar un exemple proper). També, esclar, per tornar a
trobar la gent que he estimat.
- 2. Hi ha molts científics que creuen en Déu. Deu
ser compatible.
- 3. Quant a l'origen de la vida, que és un tema
que conec millor que el de l'origen de l'univers, jo diria que el
consens entre els biòlegs és unànime: no hi ha cap necessitat d'invocar
una intervenció divina per explicar-ne l'origen. La vida és,
simplement, una manera (complexa) d'organització de la matèria. De fet,
la possibilitat de creació de vida artificial ja no pertany al reialme
de la ciència-ficció. La religió no té l'explicació última d'on venim.
Segurament tampoc la té la ciència. Amb tots els respectes, però, i amb
les limitacions de la segona, des del sentit comú, les explicacions
científiques són més convincents.
Ramon Maria Nogués, catedràtic d'antropologia genètica
- 1. Sí, però com que de fet és una paraula comuna
que designa conceptes i imaginaris molt diversos, necessitaria
ulteriors precisions, i algunes potser contradirien els conceptes més
funcionals o habituals de Déu.
- 2. En Déu s'hi pot creure. En el mètode
científic no cal creure-hi: cal simplement utilitzar-lo amb correcció.
Sí que em sembla important tenir present que el que anomenem
coneixement humà és una forma complexa de "fer nostre el món", que per
la naturalesa evolutiva del cervell implica molts registres i
capacitats (ciència, confiança-fe, ètica, estètica, amor). Entre tots
ens donen una idea aproximada, sempre limitada, de la realitat. Tenim
un cervell per sobreviure, més que no pas per esgotar el coneixement de
la naturalesa de l'univers.
- 3. L'explicació última i completa respecte dels
orígens probablement no la té ningú. La ciència intenta explicar-ne els
aspectes descriptibles, i les tradicions espirituals i religioses
intenten explicar-ne el sentit. Són dos aspectes complementaris. És bo
que cada un sàpiga mantenir-se en el seu camp i suscitar la màxima
credibilitat possible per a l'adequació i rigor de les seves propostes.
Això ajuda a ser culte i creient sense ser crèdul.
David Jou, físic
- 1. Sí, considero que Déu existeix.
- 2. És perfectament compatible: crec que Déu,
entre altres coses, és la font profunda de les lleis que estudia la
ciència. D'altra banda, el mètode científic s'aplica a alguns aspectes
de la realitat, però no a altres: no té cap importància a l'hora
d'estimar, compondre música o escriure poesia. La veritat és més gran i
diversa que la veritat científica.
- 3. Crec que sobreestimeu les certeses de les teories,
que en aquests camps són enormement especulatives. Però mai no he
cregut que la religió ens hagués d'explicar com va començar l'univers
ni la vida, cosa que la ciència fa tan bé com pot. La religió ens
ofereix hipòtesis sobre per què existeix l'univers i quin sentit té.
D'això la ciència no en diu res.