No tinc pas d'altra manera que començar pel meu nom. Ve del vall de Benasc, d'antiga parla catalana, conservada encara avui en el nom del vell casalici Cal Never, amb escut i tot. Ho diu el Coromines i només cal dir-hi "amén". Ballarín ve del germànic Balla, arín és el diminutiu basc. Afegint-hi que pel vell Pirineu aragonès hi ha qui es diu Oto, queda clar que tot el Pirineu fins al Canigó fou basc, és a dir ibèric.
Lluny de Don Pelayo, els inicis de la Reconquesta, per aquesta banda de greny foren germànics, de Carlemany. Bo i estossinats pels bascos a Roncesvalles, es batejaren germànics.
A no trigar gaire Osca fou un regne amb sant Jordi, per patró, al segle XII. Alfons el Bataller va conquerir Saragossa, va morir sense fills, els nobles tragueren el Ramiro del monestir. Aquest es va fer un tip d'escapçar caps, va tornar al monestir. Peronella, una mocosa de dos anys, la casaren amb el Comte de Barcelona i ja tenim la confederació.
L'Aragó guaitava cap a Castella, mentre els d'ací les ventàvem bàrbares a Orient. Fins a Casp, quan ens entra la nissaga dels Trastàmara que va fer el tomb. Això si, enterrats a Poblet.
Tot i tot, els aragonesos van conservar els furs al llarg dels reis Àustries. I n'hi ha una per contar. El Felip II, el de l'Escorial, tenia afavorit un canteula, l'Antonio Pérez. Van partir peres i el Pérez fou acollit pel Pedro Lanuza, Justicia Mayor de Aragón. Quan el Felip va demanar que li donessin Don Antonio, el Lanuza li va respondre que ja era fora de Castella i que no hi havia extradició.
Fins que va venir la guerra amb Napoleó i Saragossa amb la seva Mare de Déu del Pilar fou un símbol senyer amb la canonada de l'Agustina que, per cert, era barcelonina.
Ara l'Aragó s'ha espanyolitzat, allunyant-se'ns. Però aquella terra, amb els Pirineus més alterosos, els regadius vora l'Ebre, els deserts dels Monegros, les muntanyes de Terol, té una personalitat molt i molt marcada. Sempre seran ells.
Com el Goya, que fins quan se les feia per Madrid amb la duquessa d'Alba, mai no va deixar de ser un maño de pura sang. Maño ve de magno, gran.
Font: AVUI 13-01-2010