
Ni genovés, ni portugués, ni croata ni castellano. Para el profesor de la Saint Mary´s University de Maryland (Estados Unidos), Charles F. Merrill, los orígenes del descubridor de América hay que buscarlos en Catalunya, en la familia de la banca Colom de Barcelona, y no en Génova, donde la historia oficial sitúa al almirante. En 'Colom of Catalonia. Origins of Christopher Columbus. Revealed' (Demers Books), que el año que viene verá la luz en catalán, Merrill desgrana sus argumentos a favor de la catalanidad de Colón.
"El navegante se refiere a los Reyes
Católicos como ´mis señores
naturales´; si fuera genovés no hubiera
añadido ´naturales´, hablaría
de ´mis señores´ a secas", argumenta
Merrill, experto en historia medieval y profesor de castellano y
latín en la citada universidad. Merrill, que ha invertido 18
años en la investigación de la teoría
catalana de Colón, añade que no ha encontrado
"ningún documento oficial de la época en que
salga el nombre de Colombo. Aparecen Colomo, Colom y Colón,
pero nunca el italiano Colombo. ¿Por qué? Pues
porque se castellaniza Colom en las formas Colomo y Colón",
opina Merrill en un perfecto catalán.
El autor hace referencia a unos recibos a nombre de
Cristóbal de Colomo y Cristóbal Colomo, de 1487,
y a las capitulaciones de Santa
Fe, del 17 de abril de 1492, en las que
ya aparece como Cristóbal Colón. Y
más. Merrill cuenta que tras el descubrimiento el navegante
escribió tres cartas (una de ellas a Luis de
Santángel, escribano de ración), de las que
actualmente se conservan copias en castellano y en latín,
"pero tenemos argumentos para pensar que la versión original
era en catalán. El hijo de Colón, Hernando, un
gran bibliófilo, tenía un índice de
libros con anotaciones, entre ellos tenía la carta que su
padre envió a Santángel y decía que
era en catalán".
Merrill, que la pasada semana presentó su libro en
Òmnium Cultural de Barcelona, cuenta que hay
muchísimas más pruebas que avalan la
teoría catalana: "Sus catalanades, puso Montserrat a una
isla...". Pero la prueba definitiva está en manos de las
muestras de ADN que desde hace años está
analizando el genetista José Antonio Lorente.
15-03-2009
El
professor d'Història de la UB Ernest Belenguer ha
intervingut aquest dissabte durant un debat a la Setmana del Llibre en
Català per exigir-li a l'historiador Jordi Bilbeny -que
reivindica la catalanitat de Colom i el Lazarillo de Tormes- la partida
de naixement de Colom on es demostri que era català. Bilbeny
ha respost que els seus arguments per creure-ho són fruit de
25 anys d'investigació i que es troben recollits en quatre
dels seus llibres.
"Fa uns segles -ha afegit- m'haguessin matat per la feina que faig".
Ara, en canvi, "només he de suportar que m'insultin i que em
facin fora de la universitat", ha dit Bilbeny referint-se al fet que,
fa uns anys, cap professor va voler dirigir-li la tesi
"perquè tractava sobre la censura en els llibres
d'Història, que és un tema encara
tabú".
L'historiador ha insistit que la versió genovesa i espanyola
d'aquest personatge el pinten com una persona "illetrada", i que seria
molt estrany que algú "simple" fos designat virrei
-és a dir delegat del rei en un altre territori. Segons
Bilbeny, aquesta versió "ha estat construïda amb
una voluntat d'estat". En canvi, el "Colom català" era
germà del president de la Generalitat, governador,
especialista en dret, i provinent d'una família molt culta.
"Pot ser cert que fos català o no, però si es
miren aquest i molt altres fets, aquesta versió
és molt més versemblant", ha opinat. A
més, ha afegit que el seu "fanatisme" consisteix en "donar
molta informació" i que el lector, a partir
d'aquí, "té la llibertat de jutjar".