AMÉRICA VOTA 'COLOM'

Un profesor de EE.UU. publica un libro en el que afirma que Colón era catalán

23-10-2008


Ni genovés, ni portugués, ni croata ni castellano. Para el profesor de la Saint Mary´s University de Maryland (Estados Unidos), Charles F. Merrill, los orígenes del descubridor de América hay que buscarlos en Catalunya, en la familia de la banca Colom de Barcelona, y no en Génova, donde la historia oficial sitúa al almirante. En 'Colom of Catalonia. Origins of Christopher Columbus. Revealed' (Demers Books), que el año que viene verá la luz en catalán, Merrill desgrana sus argumentos a favor de la catalanidad de Colón.

"El navegante se refiere a los Reyes Católicos como ´mis señores naturales´; si fuera genovés no hubiera añadido ´naturales´, hablaría de ´mis señores´ a secas", argumenta Merrill, experto en historia medieval y profesor de castellano y latín en la citada universidad. Merrill, que ha invertido 18 años en la investigación de la teoría catalana de Colón, añade que no ha encontrado "ningún documento oficial de la época en que salga el nombre de Colombo. Aparecen Colomo, Colom y Colón, pero nunca el italiano Colombo. ¿Por qué? Pues porque se castellaniza Colom en las formas Colomo y Colón", opina Merrill en un perfecto catalán.

El autor hace referencia a unos recibos a nombre de Cristóbal de Colomo y Cristóbal Colomo, de 1487, y a las capitulaciones de Santa Fe, del 17 de abril de 1492, en las que ya aparece como Cristóbal Colón. Y más. Merrill cuenta que tras el descubrimiento el navegante escribió tres cartas (una de ellas a Luis de Santángel, escribano de ración), de las que actualmente se conservan copias en castellano y en latín, "pero tenemos argumentos para pensar que la versión original era en catalán. El hijo de Colón, Hernando, un gran bibliófilo, tenía un índice de libros con anotaciones, entre ellos tenía la carta que su padre envió a Santángel y decía que era en catalán".

Merrill, que la pasada semana presentó su libro en Òmnium Cultural de Barcelona, cuenta que hay muchísimas más pruebas que avalan la teoría catalana: "Sus catalanades, puso Montserrat a una isla...". Pero la prueba definitiva está en manos de las muestras de ADN que desde hace años está analizando el genetista José Antonio Lorente.


Altres blocs: PERQUÈ LA CONFUSIÓ NO DURI ETERNAMENT

Altres punts de vista

15-03-2009

El professor d'Història de la UB Ernest Belenguer ha intervingut aquest dissabte durant un debat a la Setmana del Llibre en Català per exigir-li a l'historiador Jordi Bilbeny -que reivindica la catalanitat de Colom i el Lazarillo de Tormes- la partida de naixement de Colom on es demostri que era català. Bilbeny ha respost que els seus arguments per creure-ho són fruit de 25 anys d'investigació i que es troben recollits en quatre dels seus llibres. "Fa uns segles -ha afegit- m'haguessin matat per la feina que faig". Ara, en canvi, "només he de suportar que m'insultin i que em facin fora de la universitat", ha dit Bilbeny referint-se al fet que, fa uns anys, cap professor va voler dirigir-li la tesi "perquè tractava sobre la censura en els llibres d'Història, que és un tema encara tabú". L'historiador ha insistit que la versió genovesa i espanyola d'aquest personatge el pinten com una persona "illetrada", i que seria molt estrany que algú "simple" fos designat virrei -és a dir delegat del rei en un altre territori. Segons Bilbeny, aquesta versió "ha estat construïda amb una voluntat d'estat". En canvi, el "Colom català" era germà del president de la Generalitat, governador, especialista en dret, i provinent d'una família molt culta. "Pot ser cert que fos català o no, però si es miren aquest i molt altres fets, aquesta versió és molt més versemblant", ha opinat. A més, ha afegit que el seu "fanatisme" consisteix en "donar molta informació" i que el lector, a partir d'aquí, "té la llibertat de jutjar".